Càncer d’origen Professional

El càncer d’origen professional és una de les malalties laborals més greus i alhora una de les més difícils de detectar. A diferència d’altres riscos laborals els efectes dels quals es poden manifestar de manera immediata, el càncer es pot desenvolupar anys o fins i tot dècades després de l’exposició a determinats agents presents a l’entorn de treball.

Per això, la identificació dels agents cancerígens, l’avaluació de riscos i la implantació de mesures preventives adequades són fonamentals per protegir la salut dels treballadors.

Què és el Càncer d’origen Professional?

El càncer d’origen professional és aquell que es desenvolupa com a conseqüència de l’exposició a agents cancerígens presents a l’entorn laboral. Aquestes exposicions es poden produir de manera continuada durant mesos o anys i afectar treballadors de diferents sectors, com ara la construcció, la indústria química, la metal·lúrgia, la mineria o l’agricultura.

A diferència dels accidents laborals, els efectes dels quals solen ser immediats, el càncer professional es caracteritza per tenir un llarg període de latència. Això significa que la malaltia pot aparèixer molts anys després que s’hagi produït l’exposició a l’agent causant, cosa que dificulta identificar-ne l’origen i relacionar-ho amb l’activitat laboral exercida.

Els agents cancerígens poden presentar-se en diferents formes, com substàncies químiques, pólvores, fums, radiacions o fins i tot determinades condicions de treball. Quan aquestes exposicions no es controlen adequadament, poden provocar alteracions cel·lulars que, amb el temps, afavoreixin l’aparició de diferents tipus de càncer.

Principals agents Cancerígens presents a la feina

Nombrosos entorns laborals poden exposar els treballadors a agents cancerígens capaços d’augmentar el risc de desenvolupar diferents tipus de càncer. Conèixer aquests agents és el primer pas per avaluar adequadament els riscos i aplicar mesures preventives eficaces.

Amiant

L’amiant o asbest ha estat un dels agents cancerígens més coneguts a l’àmbit laboral. Encara que el seu ús està prohibit a molts països, encara es pot trobar en edificis, instal·lacions i materials antics. La inhalació de les fibres està relacionada amb malalties greus com el càncer de pulmó i el mesotelioma.

Sílice cristal·lina respirable

La sílice cristal·lina està present en activitats com la construcció, la mineria, la fabricació de pedra artificial o els treballs de tall i perforació de materials minerals. La inhalació perllongada de pols de sílice pot provocar silicosi i augmentar significativament el risc de càncer de pulmó.

Fums de soldadura

Els treballs de soldadura generen una barreja de partícules i gasos que poden resultar perillosos per a la salut. L’exposició continuada a aquests fums ha estat reconeguda com a factor de risc per al desenvolupament de determinats tipus de càncer, especialment en treballadors de la indústria metal·lúrgica.

Gasos d’escapament de motors dièsel

Els treballadors del transport, la logística, la construcció o la mineria poden estar exposats de manera habitual a emissions de motors dièsel. Aquestes emissions contenen substàncies cancerígenes que, després d’exposicions perllongades, poden incrementar el risc de càncer de pulmó.

Substàncies químiques perilloses

Hi ha nombrosos productes químics classificats com a cancerígens, entre ells el benzè, el formaldehid o determinats hidrocarburs aromàtics policíclics. Aquests compostos es poden trobar en indústries químiques, laboratoris, refineries, tallers i processos de fabricació específics.

Radiacions ionitzants

Les radiacions ionitzants utilitzades en alguns sectors industrials, sanitaris o de recerca poden causar danys a l’ADN cel·lular i augmentar el risc de desenvolupar càncer si no s’apliquen les mesures de protecció adequades.

Radiació solar ultraviolada

Els treballadors que desenvolupen la seva activitat a l’aire lliure, com a personal de construcció, agricultura, jardineria o manteniment, estan exposats de manera continuada a la radiació ultraviolada del sol. Aquesta exposició pot incrementar el risc de càncer de pell si no s’adopten mesures preventives com ara roba de protecció, barrets i cremes solars.

Obligacions de l’empresa davant dels agents Cancerígens

L’exposició a agents cancerígens a la feina està regulada per una normativa específica que obliga les empreses a adoptar mesures de prevenció rigoroses per protegir la salut dels treballadors. L’objectiu principal és eliminar o reduir al mínim l’exposició a aquestes substàncies i garantir unes condicions de treball segures.

Avaluar els riscos d’exposició

L’empresa ha d’identificar els agents cancerígens presents en els seus processos, avaluar el nivell d’exposició dels treballadors i determinar quins llocs o activitats es poden veure afectats. Aquesta avaluació s’ha de revisar periòdicament i sempre que es produeixin canvis en els processos, les instal·lacions o les substàncies utilitzades.

Substituir els agents perillosos quan sigui possible

Una de les principals obligacions preventives consisteix a substituir les substàncies o processos cancerígens per altres que resultin menys perillosos per a la salut. Quan la substitució sigui tècnicament viable, cal aplicar-la com a mesura prioritària per reduir el risc des del seu origen.

Reduir al mínim l’exposició

Si l’eliminació o la substitució no és possible, l’empresa ha d’implantar mesures que permetin reduir l’exposició al nivell més baix tècnicament possible. Per això es poden utilitzar sistemes tancats de treball, processos automatitzats, ventilació adequada o extracció localitzada de contaminants.

Implantar mesures de protecció col·lectiva

Les mesures de protecció col·lectiva han de tenir prioritat sobre les mesures individuals. Entre aquestes destaquen els sistemes de ventilació, cabines d’aïllament, barreres de protecció, encapsulament de processos i qualsevol altra solució tècnica destinada a evitar que els treballadors entrin en contacte amb els agents cancerígens.

Proporcionar equips de protecció individual (EPI)

Quan els riscos no es puguin eliminar completament mitjançant mesures col·lectives, l’empresa ha de facilitar equips de protecció individual adequats, com ara màscares, guants, ulleres o roba de protecció específica. A més, n’ha de garantir el correcte ús, manteniment i substitució quan sigui necessari.

Serveis de Prevenció de Riscos Laborals

L’avaluació de riscos, la substitució de substàncies perilloses, la implantació de mesures de protecció col·lectiva, la formació dels treballadors i la vigilància de la salut són eines clau per reduir l’exposició i prevenir l’aparició de malalties professionals. A més, una gestió preventiva adequada no només ajuda a complir la normativa vigent, sinó que també contribueix a crear entorns de treball més segurs i saludables.

Invertir en prevenció és la millor estratègia per protegir les persones davant dels efectes dels agents cancerígens. Detectar els riscos a temps i actuar abans que apareguin els problemes de salut pot marcar la diferència entre un entorn laboral segur i l’aparició de malalties que es poden manifestar molts anys després de l’exposició.